NIETZSCHE - Introducció i nihilisme

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844 – 1900)

Nietzsche era un filòsof alemany, fill d’un pastor protestant, que va estudiar filologia clàssica i, posteriorment, va ser catedràtic d’universitat. Les seves teories, però, no van ser acceptades, i tenia fortes migranyes, així que va haver de deixar la universitat, tot i que va seguir escrivint llibres de filosofia, com ara “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”, “La genealogia de la moral”, “Així parlà Zaratustra”, “Aurora”, “Més enllà del bé i del mal” i “La gaia ciència”, entre altres.

Nietzsche, com a filòleg, utilitza la llengua per donar voltes a les coses. Se’l va anomenar ‘el filòsof del martell’, ja que es dedica a destruir-ho tot, posar-ho tot de cap per avall, fent crítiques radicals.

EL NIHILISME

El mot “nihilisme” ve del llatí “nihil”, que significa <<no res>>. Aquest terme va començar a ser utilitzat pels romàntics alemanys del segle XIX per referir-se a l’absència de valors.

És la conseqüència de la mort de Déu en primer terme i també de l’intent d’esborrar els substituts –com la ideologia o la ciència- que es posen en el seu lloc, i significa que tot ha perdut el sentit, no donar valor a res.

Nietzsche descriu tres tipus de nihilisme i, segons ell, és quelcom que cal superar, en totes les seves formes:

·        NIHILISME NEGATIU

L’home es fa conscient de la mort de Déu i, per tant, de la de tots els valors tradicionals basats en Déu. El lloc de Déu ha quedat buit i no es troba sentit a la vida; es perden els valors morals que Déu sustentava: “Si no existeix Déu, tot està permès”.

·        NIHILISME POSITIU

L’home busca substituts de Déu en la ideologia i la ciència, per exemple. El nihilista positiu fa una nova jerarquització de valors superant els valors tradicionals basats en la religió, però, segons Nietzsche, aquest home segueix perdut buscant fora allò que no troba dins seu. Cal superar aquest nihilisme i fer desaparèixer el lloc deixat per Déu.

·        NIHILISME PASSIU

L’home ja no desitja substituts de Déu. És el moment de la consciència budista. Aquest nihilisme supera el nihilisme positiu, no és ni negatiu ni positiu perquè no compta amb l’exterior; la persona es replega en si mateixa i viu internament la seva plenitud humana. Però el resultat és pura passivitat i no acció despreocupada i alegre, així que també s’ha de superar.

  -> Qui aconsegueix superar el nihilisme és el SUPERHOME.

*Fragment d’”Així parlà Zaratustra”:

‘[…]L’home és una corda tibant entre la bèstia i el superhome, una corda sobre un abisme. Un perillós passar a l’altra banda, un perillós fer camí, un perillós mirar enrere, un perillós tremolar i restar aturat. La grandesa de l’home rau en el fet de ser un pont i no pas una meta: allò que en l’home es pot estimar és el fet de ser una transició i un ocàs.’