N. - LA VOLUNTAT DE PODER

Schopenhauer, contemporani de Nietzsche, va parlar del concepte de voluntat de viure per referir-se a la força de cada ésser individual d’afermar la seva pròpia existència encara que sigui a costa dels altres. Això fa del món un lloc cruel, ple d’egoisme.

Nietzsche, partint de la voluntat de viure, parla de voluntat de poder: s’ha d’acceptar la vida tal com és, l’ésser humà necessita desenvolupar-se, siguin quines siguin les circumstàncies.

è VOLUNTAT DE PODER: ENERGIA VITAL DE CADA ÉSSER VIU QUE EL PORTA A ACTUAR PER TAL D’AFIRMAR LA SEVA PRÒPIA VIDA. INSTINT DE VIDA; UN ÉSSER VIU VOL CRÉIXER I SUPERAR-SE.

Hi ha dos tipus de voluntat de poder:

Exemple de voluntat de poder ASCENDENT: la moral aristocràtica.

Exemple de voluntat de poder DESCENDENT: el cristianisme. Plató i Sòcrates també en serien, ja que el primer crea un món inexistent (és a dir, nega la vida tal com és) i el segon només valora la raó i deixa de banda els altres aspectes de la vida.

Per a Nietzsche, els valors del cristianisme reflecteixen una voluntat de poder descendent, perquè es basen en que el feble és igual que el fort, i això no reflecteix el que és la vida. El mateix pensarà de la democràcia, perquè busca la igualtat.

El SUPERHOME comprèn la voluntat de poder i és com un nen que juga i balla amb ella.

N. - Genealogia de la moral

NIETZSCHE

“LA GENEALOGIA DE LA MORAL”

Tradicionalment, els filòsofs intenten buscar un fonament en la moral. Nietzsche, en canvi, pretén desemmascarar-la posant en evidència d’on prové. No hi ha fenòmens morals, fets morals; el que hi ha és una interpretació moral dels fenòmens. Nietzsche realitza una genealogia, investiga la procedència i evolució d’aquesta creació humana.

->Segons Nietzsche, cal determinar una jerarquia dels valors: Quin valor tenen per a l’home? Per exemple; “bo”.

·Aquest valor suposa una afirmació de la voluntat de vida, de la força i plenitud de l’home?

·O, pel contrari, una negació de la vida, una degeneració que frena les possibilitats de desenvolupament de l’ésser humà?

->Nietzsche diu que cal buscar l’origen dels mots morals. Això el porta a fer la distinció entre la moral dels senyors i la dels esclaus.

Segons els seus estudis, a les primeres societats arcaiques, els aristòcrates s’anomenaven a ells i a les seves accions “bons”. Als altres, els qui no tenien res, i a les seves accions, els anomenaven “dolents”.

L’aristòcrata es veu a si mateix bo, fort, poderós; i, als altres, dolents, dèbils...

ARISTÒCRATES: BONS -> Bons, forts, poderosos...

“ESCLAUS”: DOLENTS -> Dolents, dèbils...

Nietzsche creu que a totes les societats hi ha un moment en què agafa el poder la “casta sacerdotal” (la religió i els seus representants). Aquesta porta a terme una inversió dels valors, que fa que els dèbils es rebel·lin i vegin al senyor com a dolent i a ells com a víctimes. Segons Nietzsche, això és una moral del ressentiment, una moral d’esclaus. L’esclau no valora des d’ell mateix, sinó que reacciona al que té davant. (“Tu ets dolent, per tant, jo sóc bo”)

[EL RESSENTIMENT DE L’ESCLAU ESDEVÉ CREADOR I GENERA VALORS]

Aquesta rebel·lió dels esclaus és obra dels jueus i del cristianisme. Els valors i ideals cristians han calat profundament en la cultura europea occidental, fins i tot en moviments i ideologies polítiques que es declaren atees (socialisme, anarquisme...).

En proclamar-se bons i justos, els febles pretenen poder sentir-se superiors als nobles i forts, encara que només de manera imaginària, en la vida eterna. La moral cristiana és un engany inventat pels febles per imposar el seu domini; els seus ideals i valors neguen la vida i els sentits.

Nietzsche proposa adoptar una nova perspectiva i realitzar a partir d’ella un nou canvi de sentit en els valors morals. Des d’aquesta perspectiva, “bo” és tot allò que eleva la voluntat de poder, tot el que afavoreix a la vida i voluntat de poder de l’home.

NIETZSCHE - Introducció i nihilisme

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844 – 1900)

Nietzsche era un filòsof alemany, fill d’un pastor protestant, que va estudiar filologia clàssica i, posteriorment, va ser catedràtic d’universitat. Les seves teories, però, no van ser acceptades, i tenia fortes migranyes, així que va haver de deixar la universitat, tot i que va seguir escrivint llibres de filosofia, com ara “Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”, “La genealogia de la moral”, “Així parlà Zaratustra”, “Aurora”, “Més enllà del bé i del mal” i “La gaia ciència”, entre altres.

Nietzsche, com a filòleg, utilitza la llengua per donar voltes a les coses. Se’l va anomenar ‘el filòsof del martell’, ja que es dedica a destruir-ho tot, posar-ho tot de cap per avall, fent crítiques radicals.

EL NIHILISME

El mot “nihilisme” ve del llatí “nihil”, que significa <<no res>>. Aquest terme va començar a ser utilitzat pels romàntics alemanys del segle XIX per referir-se a l’absència de valors.

És la conseqüència de la mort de Déu en primer terme i també de l’intent d’esborrar els substituts –com la ideologia o la ciència- que es posen en el seu lloc, i significa que tot ha perdut el sentit, no donar valor a res.

Nietzsche descriu tres tipus de nihilisme i, segons ell, és quelcom que cal superar, en totes les seves formes:

·        NIHILISME NEGATIU

L’home es fa conscient de la mort de Déu i, per tant, de la de tots els valors tradicionals basats en Déu. El lloc de Déu ha quedat buit i no es troba sentit a la vida; es perden els valors morals que Déu sustentava: “Si no existeix Déu, tot està permès”.

·        NIHILISME POSITIU

L’home busca substituts de Déu en la ideologia i la ciència, per exemple. El nihilista positiu fa una nova jerarquització de valors superant els valors tradicionals basats en la religió, però, segons Nietzsche, aquest home segueix perdut buscant fora allò que no troba dins seu. Cal superar aquest nihilisme i fer desaparèixer el lloc deixat per Déu.

·        NIHILISME PASSIU

L’home ja no desitja substituts de Déu. És el moment de la consciència budista. Aquest nihilisme supera el nihilisme positiu, no és ni negatiu ni positiu perquè no compta amb l’exterior; la persona es replega en si mateixa i viu internament la seva plenitud humana. Però el resultat és pura passivitat i no acció despreocupada i alegre, així que també s’ha de superar.

  -> Qui aconsegueix superar el nihilisme és el SUPERHOME.

*Fragment d’”Així parlà Zaratustra”:

‘[…]L’home és una corda tibant entre la bèstia i el superhome, una corda sobre un abisme. Un perillós passar a l’altra banda, un perillós fer camí, un perillós mirar enrere, un perillós tremolar i restar aturat. La grandesa de l’home rau en el fet de ser un pont i no pas una meta: allò que en l’home es pot estimar és el fet de ser una transició i un ocàs.’