N. - LA VOLUNTAT DE PODER

Schopenhauer, contemporani de Nietzsche, va parlar del concepte de voluntat de viure per referir-se a la força de cada ésser individual d’afermar la seva pròpia existència encara que sigui a costa dels altres. Això fa del món un lloc cruel, ple d’egoisme.

Nietzsche, partint de la voluntat de viure, parla de voluntat de poder: s’ha d’acceptar la vida tal com és, l’ésser humà necessita desenvolupar-se, siguin quines siguin les circumstàncies.

è VOLUNTAT DE PODER: ENERGIA VITAL DE CADA ÉSSER VIU QUE EL PORTA A ACTUAR PER TAL D’AFIRMAR LA SEVA PRÒPIA VIDA. INSTINT DE VIDA; UN ÉSSER VIU VOL CRÉIXER I SUPERAR-SE.

Hi ha dos tipus de voluntat de poder:

Exemple de voluntat de poder ASCENDENT: la moral aristocràtica.

Exemple de voluntat de poder DESCENDENT: el cristianisme. Plató i Sòcrates també en serien, ja que el primer crea un món inexistent (és a dir, nega la vida tal com és) i el segon només valora la raó i deixa de banda els altres aspectes de la vida.

Per a Nietzsche, els valors del cristianisme reflecteixen una voluntat de poder descendent, perquè es basen en que el feble és igual que el fort, i això no reflecteix el que és la vida. El mateix pensarà de la democràcia, perquè busca la igualtat.

El SUPERHOME comprèn la voluntat de poder i és com un nen que juga i balla amb ella.