El corrent racionalista que es va desenvolupar a l'Europa continental al llarg del segle XVII pren la raó com a font de coneixement principal. L'objectiu dels pensadors racionalistes és imitar el model axiomaticodeductiu de les matemàtiques i aplicar-lo a l'activitat de l'enteniment, a fi d'aconseguir certeses sobre la realitat, l'ésser humà, l'ètica i la política. El racionalisme qüestiona la informació procedent dels sentits i deixa pas a un intelectualisme radical. Considera, també, que l'ànima humana té idees innates.
Els filòsofs més representatius d'aquest corrent van ser Descartes (França), Spinoza (Holanda) i Leibniz (Alemanya).
DESCARTES
Descartes és considerat el fundador de la filosofia moderna. La seva filosofia deixa de banda les actituds naturalistes del realisme i pren el camí invers, la introspecció, la reflexió metòdica a partir de les pròpies idees, amb uns antecedents que es remunten a Plató: hi ha més veritat en les idees de la raó que en la informació proporcionada pels sentits.
EL DUBTE METÒDIC
Què es pot considerar realitat?
Si la raó és la font principal de coneixement, haurà de tenir un mètode apropiat per evitar l'error. El "Discurs del Mètode" especifica les quatre regles que cal seguir:
EVIDÈNCIA: "No admetre com a veritable res que no se sàpiga amb evidència que ho és."
ANÀLISI: "Dividir cada dificultat en totes les parts que sigui possible i en totes les que requereixi la millor solució."
SÍNTESI: "Construir principis generals començant pels objectes més fàcils de conèixer i ascendir gradualment als més complexos."
ENUMERACIÓ I COMPROVACIÓ: Obtinguts els principis generals, cal observar si es compleixen en els objectes i fets concrets.
En aplicar la primera regla del mètode, Descartes projecta un dubte generalitzat cap a tot coneixement. Cap dels continguts del seu pensament s'allibera del dubte, ni tan sols l'existència de Déu, i molt menys la informació proporcionada pels sentits.
(falta acabar..)
EL DUBTE METÒDIC
Què es pot considerar realitat?
Si la raó és la font principal de coneixement, haurà de tenir un mètode apropiat per evitar l'error. El "Discurs del Mètode" especifica les quatre regles que cal seguir:
EVIDÈNCIA: "No admetre com a veritable res que no se sàpiga amb evidència que ho és."
ANÀLISI: "Dividir cada dificultat en totes les parts que sigui possible i en totes les que requereixi la millor solució."
SÍNTESI: "Construir principis generals començant pels objectes més fàcils de conèixer i ascendir gradualment als més complexos."
ENUMERACIÓ I COMPROVACIÓ: Obtinguts els principis generals, cal observar si es compleixen en els objectes i fets concrets.
En aplicar la primera regla del mètode, Descartes projecta un dubte generalitzat cap a tot coneixement. Cap dels continguts del seu pensament s'allibera del dubte, ni tan sols l'existència de Déu, i molt menys la informació proporcionada pels sentits.
(falta acabar..)
No hay comentarios:
Publicar un comentario